dilluns, 21 d’abril de 2008

Em sé els vostres nooooms

Ahir vam fer una mini-trobada a Sant Feliu de Guíxols amb unes foreres del SP. Vam aprofitar per veure'ns i xerrar pels descosits, alhora que anàvem a conèixer l'Aurora i l'Amàlia, que viuen a Eslovènia i que havien vingut uns dies a la "mare pàtria", je je.

Erem poquets però moooooolt ben avinguts!!!

L'Esther i en Jose: una parella d'enamorats perpetus, que tot el que fan ho fan amb amor i carinyo; una parella a qui una estrella molt especial els guia i que es mereixen el millor que la vida els pot oferir. Són els fotògrafs "oficials" del SP i dels quals tinc l'enllaç del seu Flickr, a l'espera que tinguin la web acabada.

La Cristina: dolça, guapa i atenta, amb un punt de despistada que la fa deliciosa, amb les seves dues ninetes, la Thao (viua i espavilada, ahir aprenent de fotògraf i de superwoman alhora, je je) i la Joana, els ulls més bonics que he vist mai emmarcats per una carona plena de felicitat i simpatia.

La Clara: guerrera i carinyosa a parts iguals (tot i que la guerrera guanya de tant en tant, je je), enamorada de la vida i del seu Néstor, home de poques paraules que desprèn calma i bon rotllo per tots costats, i la petita-gran Cloe, un follet deliciós de cabells arrissats que va decidir emocionar la seva mama fent les seves primeres passes allà amb nosaltres.

La Marta: catxonda, visceral, valenta, mimosa... única! , amb la seva meitat perfecta, en Sergi ( amunt els empordanesos!) i el seu petit trasto, en Lluc, una petita fura d'ulls enormes i profunds, que és energia pura!

I l'Aurora: l'exiliada, la que té dos noms, la que transmet tendresa en tot el que fa, la que viu a milers de quilòmetres de distància però quan t'escriu et fa sentir que és al teu costat, amb la seva petitona, l'Amàlia, que només amb el nom ja enamora...

Doncs la Clàudia, en Jordi i jo ens ho vam passar pipa amb aquesta colla, tot i el vent i la fred que feia en aquell poble!!! Brrrrrr...

Jo crec que la Clàudia recordava en Jose tot i haver-lo vist només una vegada, perque va congeniar amb ell desseguida: estava en braços d'ell (quan normalment no vol saber-ne res dels braços que no siguin els de la mama o del papa...), xerrava amb ell, hi jugava... em sembla que no el va deixar dinar gaire tranquil, pobre Jose!!!

Com que em vaig oblidar de la càmara de fotos, mentre espero que l'Esther me'n passi alguna, us deixo un vídeo que li vaig fer a la Clàudia al vespre, mentre sopava... Estava dient els noms de tots els que van anar a la trobada, però quan la gravava la tia callava, així que vaig optar per anar-li dient i ella els repetia... je je.

Mira, que em fa gràcia!!!


video

5 comentaris:

Carbassona ha dit...

Nena nena!!!!!!!!
Nosaltres ahir també erem a Sant Feliu i no ens vam veure ohh quina mala sort, tia.
La Clàudia està preciosa.

MaryMoon ha dit...

:-D
se'm cau la babeta a distància
:-D

Bruna ha dit...

oh nena!!! sembla que hagiu ensajat hores. Ens ensenya com menja, com diu tots els nostres noms, com xerra... i després diu adeu!!!! ai m'ha encantat!
i jo sóc tan guerrera, no? o si?

Kitpe ha dit...

ohhh! Que ilusión escuchar a esa preciosa niña que me tiene robado el corazón decir nuestros nombres.

Gracias por tus palabras. Para mi eres un ejemplo como madre.

heidi ha dit...

Ooohh! És per fondre's...

Faltàvem nosaltres...

Potser sort q no hi érem, pq a la pobra Clàudia se li hauria girat molta feina... jejeje

Un petó guapes! Q mira q ho sou!