Us preguntareu què és això de la "cotta", doncs és la manera que té de dir la Clàudia una de les coses que més li agraden per menjar, la ricotta, és a dir el recuit o mató (d'aquell de tipus més cremós, no el granulós).
Li'n diu així perque en va començar a menjar a Itàlia aquest Nadal, i li va tornar boja. Aquí li havia fet provar el formatge tipus "burgos", però no li'n feia massa cas, la veritat. En canvi la ricotta li encanta.
No en té mai prou, sempre en demana meix , com diu ella.
La veritat és que veure-la menjar és deliciós. Ho fa amb unes ganes, un delit... Ho assaboreix tot, ho remena, ho potineja, però s'ho menja. I tota soleta, eh??? Amb la seva forquilla (ara ho vol tot amb forquilla, fins i tot la sopa!) va escurant el plat, i quan ja ha acabat o ja no en vol més, agafa el plat i ens el dona, dient a pat.
Esperem que continuï així, perque és una gran sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada