dimecres, 28 de novembre del 2012

Pors i inquietuds d'una futura mare de familia nombrosa

A mida que s'acosta el naixement de la Sara, i ja us dic, gent, que això és imminent (de fet les porres ja comencen a dir a veure si naixerà al desembre o al novembre...), tornen amb més força les inquietuds, pors i neures que em van envaïr al principi de l'embaràs.

Podré?... Podrem?... Anirem bé?....Serem capaços?... Ens en sortirem?

Sí, ho sé, potser un pèl tard per posar-m'hi, però és el que hi ha...

La logística amb tres fills no és la mateixa que amb un o amb dos, no. I quan parlo de logística em refereixo tant a l'econòmica com a la sentimental, la laboral, la familiar, la cassolana...

Em pregunto, tal i com em  vaig preguntar abans de néixer en Lluc, si sabré donar-los el mateix amor, les mateixes atencions a tots tres. (La resposta ja la sé, però això no treu que la pregunta torni al cap).

Em pregunto si els podrem donar les mateixes oportunitats... Això el futur ho dirà...

Em pregunto si econòmicament podrem suportar-ho.
Jo he perdut la feina, gràcies a un cap que pensa que això de pagar baixes de maternitat a les treballadores és un "timo" pels empresaris i que les dones amb fills petits no rendim tant al nostre lloc de treball...
Potser m'ha fet un favor, perque fent números, el que cobrava de la feina se n'anava directament en menjadors i acollides escolars, cangur els primers mesos i llar d'infants després...
És veritat que si em quedo a casa, no surten aquests diners... però tampoc entren. I paguem una hipoteca cada mes (cara, perque com molts altres de la nostra generació, vam comprar car gràcies a la bombolla immobiliària... i encara vam tenir sort, que no som d'aquells que no miren el futur... perque sí que ens hagués agradat comprar una casa amb jardí o un pis de més de 65m2, però vam ser prudents i això ens ha salvat de molts problemes ara), i mengem, i necessitem roba, i...
Ara algú em saltarà amb les famoses ajudes per família nombrosa que tindrem a partir d'ara... Algú se les ha mirat? Jo sí, i realment és penós... Rius per no plorar.
A part de ser poques, per poder accedir a la majoria has d'estar a punt de viure sota un pont.
Deixant de banda que moltes, sobretot les ajudes municipals, escolars i d'altre tipus que no siguin de l'administració, te les has d'anar buscant tu a les ordenances, els codis, etc. perque ja se'n guarden prou de fer-ne gaire publicitat, no fos cas que ens hi acollissim...
En fi, que el tema econòmic preocupa, i més en aquests temps.

Em pregunto com ens organitzarem a casa... Un pis de 65m2 no dóna per molt, però ja farem (bé que abans s'ho feien, no?). El menjar, l'escola, les sortides, les activitats...

I ja no us parlo de les neures pre-part: que si sortirà tot bé, que si no hi haurà cap problema, que si la nena estarà bé de salut, que sí... Això entra en l'estricta normalitat dels dies abans de parir, jajaja

Ahir, parlant amb una amiga que tinc lluny i que també en té tres (tres nens preciosos) em deia que no m'agobiés, que és normal que m'entrin les pors (a mi i a en Jordi, que ell també pateix). Em deia que no seria fàcil, sobretot els primers mesos, però que poc a poc les coses es van situant. Mentre la llegia, plorava. Coses de les hormones, suposo.

No us penseu que estic tot el dia negativa, no! Que en tinc moltes ganes!
Suposo que aquest temps de tardor m'ajuda a ser més introspectiva, i aquests dies rúfols meteorològicament i tristos sentimentalment (diumenge farà ja quatre anys de la mort del meu pare) només fan que accentuar aquestes sensacions d'inseguretat (perque al cap i a la fi, és això, inseguretat)

En fi, quin rotllo us he fotut avui, no?
La propera entrada prometo que serà més alegre i optimista...
Qui sap, potser ja us presento la Sara!



4 comentaris:

McAbeu ha dit...

És ben normal que et vinguin totes aquestes preocupacions al cap, no series una persona normal si no les tinguessis però estic segur, com et va dir la teva amiga, que us en sortireu.
Està clar que no serà fàcil però l'alegria de tenir la Sara a casa us farà superar tots els maldecaps. Ànims!! :-)

onavis ha dit...


Segur que anirà tot molt bé!!!

I això de la feina, com dius, ara encara t'anirà bé. Podràs estar per ells i això no té preu. I d'aquí poquet vindran temps millors (esperem!)i sortiran noves oportunitats.

Molta sort i disfruta al màxim del part, que tot i els dolors, és una gran experiència !!

Eva F ha dit...

<3<3<3<3<3
abraçada campiona i digna d'enveja!!!!
Amor multiplicat x 3 !!!!
"L'amor és l'única cosa que creix quan es reparteix" Antoine de Saint-Exupery

Garbí24 ha dit...

És cert que els moments no són bons, però amb bona unitat familiar i sense por es pot sortir endavant. Jo també he pujat la meitat de tres fills i de mares diferents per posar-hi més salsa.
TOT ANIRÀ BÉ.... :-)