Preparant el Nadal

Tot i que el que ha passat fa que els adults no tinguem gaires ganes de celebrar Nadals ni Reis, la petita de la familia no en té cap culpa, i ella s'ho està passant pipa preparant tot per rebre aquestes festes: l'arbre, el pessebre i el tió.

El dia que vam fer l'arbre de Nadal, ens va ajudar a la seva manera, dient-nos a on anava cada boleta, cada campaneta, cada figureta... i al final, com no, va colocar ella l'Estrella de Nadal que corona l'arbre.



Amb el pessebre, la cosa va ser més tranquila, ja que el vam muntar nosaltres. És un pessebre senzill, i la idea és anar-lo fent més gran a mida que els petitons vagin creixent.
Ara bé, vam tenir la genial idea de posar-lo a l'alçada de la Clàudia, pensant que així el veuria més bé i li agradaria més... I tant que li ha agradat! I tant que el veu bé! Jo diria que massa bé i tot!



Li ha agradat tant que estigui a la seva alçada que caaada dia es dedica a... modificar-lo!
Ha decidit que sant Josep, després de més de 2000 anys d'estar amb la mateixa dona tot el sant dia devia estar una mica fart, i l'ha emparellat amb tot quisqui que corre per allà: l'oquera, l'àngel, la rentadora, el llenyataire...
També ha pensat que dins l'establia es devien avorrir molt, així que organitza trobades cumba amb els pastorets, a la vora del foc... i els Tres Reis també hi estan convidats, faltaria més!
I també deu pensar que tots passen molta gana, ja que com podeu veure a les fotos els deixa menjar i si veu que no se'l mengen ja els el dona ella mateixa!!
Ah, per cert... els porquets del pessebre han anat a parar a la cassola (devia pensar que farien un millor servei que no pas allà quiets...)



I el Tió, doncs tenir-lo a casa haig de dir que fa molt de servei. Com que "veu" tot el que fa la Clàudia, si es porta malament només li hem de dir que el tió l'està mirant... (haig de trobar alguna altra cosa, perque el Nadal s'acabarà i el Tió marxarà...)
El dia que va arribar no li va fer gaire cas, però ara cada dia l'està vigilant que es mengi tot el que li dóna i el cuida molt bé.



Ja ho veieu, el Nadal ha arribat a casa!

Vida

Diuen que vida i mort estan íntimament relacionades, i és veritat.
En el nostre cas ha sigut així.

Us volem presentar el nou habitant d'aquest Planeta.



Encara està a la panxa de la mama i que esperem que a finals de juny surt per conèixer-nos a tots.
La Clàudia de moment està encantada de la vida, no crec que sàpiga ben bé què significa això de tenir un germanet o una germaneta, però està il·lusionada i això és el que importa.

El primer trimestre ha passat, i encara que les pors no han desaparegut del tot, ja estem més tranquils. Han sigut uns mesos duríssims, per la por a perdre'l un altre cop i per la malaltia i després la mort del meu pare, però aquesta criatureta és una supervivent, i ara esperem afrontar l'embaràs amb més serenor i tranquilitat (la que ens deixi la petarda de la Clàudia, és clar!)

Doncs res, aquí queda presentat el nou membre de la familia.
Una flama de vida enmig de la foscor de la mort.

Adéu avi Toni

2 de desembre de 2008


"Hermosa vall, bressol de ma infantesa,

blanc Pirineu,

marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!"

J. Verdaguer

Tots els que l'estimem o l'hem estimat algun dia el plorem, però un dia aquestes llàgrimes s'eixugaran i deixaran pas a un somriure, i els nostres ulls s'il·luminaran en saber que ha passat pel nostre costat quan un alè de tramuntana ens despentini i ens faci tremolar de fred... però també d'emoció.

Des d'aquí us volem donar les gràcies a tots els que ens heu acompanyat en aquests dies tan tristos i dolorosos.