Unes mini-vacances relaxants

Ja tornem a ser aquí!
Les vacancetes ja s'han acabat, uff... però ens quedem amb l'alegria d'haver-les fet i d'haver-les passat d'allò més bé!!!
Han sigut 5 dies que han passat molt i molt ràpids, amb un temps que ens ha deixat fer moltes activitats i un entorn més que bonic.
Hem conegut gent molt maca, des dels propietaris de la casa, en Kiko i la Montse, passant pel matrimoni de Madrid amb la Irene i la petita que arribarà al novembre, o la parella de biòlegs sevillans que no paraven quiets un moment... L'últim dia vam fer una barbacoa tots junts on el riure va ser el convidat més participatiu!
També ens hem retrobat amb amics molt especials (Esther i Jose, sou increïbles, us mereixeu el millor del món!!) i he pogut conèixer en persona a una noia molt especial per mi (Gisela, nena, en persona encara m'agrades més!!!)

La Clàudia s'ha portat molt i molt bé, si exceptuem la rabieta diària, es clar... que s'ha convertit en el pa de cada dia des de fa unes setmanes ("gajes del oficio" que en diuen, en fi...).

Com us vaig dir, vam llogar un apartament-loft en una casa rural a última hora, i n'estem súper satisfets!
La casa es diu El Castell (és una passada, us la recomanem moltíssim) i està a Torrelles de Foix, a l'Alt Penedès, un poblet molt bonic que aquests dies celebrava la seva festa major, per Sant Genís (que, per cert, la tradició de la Gran Tronada en plena nit per dir adéu a la festa ens fa donar un bon ensurt... a les 3 de la matinada que et desperti una monumental traca de petards tipus tro fa que el cor se't posi a mil!!!)...
La situació del poble ens ha permès fer moltes voltes: vam visitar el Monestir de Santes Creus, la ciutat de Vilafranca del Penedès que començava a preparar la seva festa major, Sant Sadurní d'Anoia on vam anar a visitar les Caves Codorniu (una visita molt recomanable tant pels amants de l'enologia com pels fanàtics de l'arquitectura modernista), i les ruïnes d'Olèrdola (que ens van decepcionar una micona, la veritat... ens esperàvem una altra cosa, perque t'ho presenten com a "castell" i potser ens vam emocionar massa pel que realment era...però en fi, recomanable pels amants de la història).

Ah, per cert, l'últim divendres de setembre sortirem al suplement del diari Avui!!!
Us explico: el dimarts ens van convidar a fer una excursió en bicicleta fins el poble del costat (Sant Martí Sarroca, a uns 4 Km) a visitar una cava familiar, la Romagosa Torné. Tot gratuït. Érem unes 16 persones, i la Clàudia va anar darrera dels seu pare, en una cadireta tota ben xula!!! (jo no hi vaig anar en bici, confesso que sóc una completa inepta per anar en bici, i em feia vergonya... tres mames vam anar en cotxe i ens vam trobar amb la tropa a les caves). Ens acompanyaven un periodista i un fotògraf del diari Avui, que estaven preparant un reportatge i el publicaran a finals de setembre.

Us deixo algunes fotos, perque veieu com de bé ens ho vam passar!


Els biciclistes


Al Monestir de Santes Creus


A les Caves Codorniu, amb la Clàudia a la motxila


A la casa rural, davant un raconet

Uns dies de descans

Doncs això, que marxem uns dies (poquets, però ja va bé) per gaudir d'unes merescudes vacancetes!!

Ha sigut una idea d'última hora, però necessària després de l'anyet que hem passat. I en tenim moltes ganes!!!

Anem a passar cinc dies al Penedès, a un poblet que es diu Torrelles de Foix.
Hem llogat una habitació-apartament a una casa rural que sembla molt xula i esperem descansar, fer quatre visites i gaudir de nosaltres tres tranquilament.

La Clàudia, tot i no saber què són "vacances" ni què carai és el "Penedès", està tota contenta i va dient a tothom a tort i a dret que "La Clàudia fa vacances al Penedès", jajaja... fa una gràcia!

A la tornada us explicarem com ha anat l'aventura, que esperem que no comenci com a aquesta vinyeta del genial Forges.



FINS D'AQUÍ UNS DIES!!!!

Dóna el teu mòbil

A la Clàudia li agraden molt els telèfons (tuletus) i en té uns quants, de joguina i de veritat (mòbils vells sense la bateria i un de sobretaula qua fallava més que una escopeta de fira).

Però avui la Clàudia ha decidit col·laborar a la campanya Dona tu móvil, promoguda per la Creu Roja i altres entitats, donant un dels seus mòbils per ajudar altres nens i nenes.

Nosaltres hem rebut la bossa on dipositar el mòbil a casa, ja que som socis de la Creu Roja, però es poden anar a buscar a diferents establiments o demanar-ne a la web sense cap cost.

Hem intentat fer-li entendre perquè ho fèiem, explicant-li de manera senzilla que ella té molt i que pot ajudar als altres compartint o donant coses... és molt petita, filla única i un xic egoïsta, com tots els nens de la seva edat, però crec que al final ho ha entès.

El cole de la Clàudia

Aquest curs passat ha sigut el primer any que la Clàudia ha anat a la Llar d'Infants (el cole, com diu ella). I tots n'estem molt contents!
Va costar molt, al principi, com és lògic i normal, però després es va adaptar desseguida, i ara que no hi va troba molt a faltar els seus amiguets i les seves mestres.

La Clàudia va al Centre Municipal d'Educació Infantil Bon Pastor, de la nostra ciutat.
És un centre amb pocs nens (eren 9 a la classe!) i unes educadores maquíssimes, que s'estimen amb bogeria els "seus" nens... ( aquest juny n'ha marxat una, la de l'Aula Blava, la Carmen, i tots hem plorat, pares, nens i esducadores ).

La seva filosofia ens agrada molt, i crec que la seva presentació ho diu tot:
"Al nostre centre creiem en el DRET de l'infant a SER FELIÇ. I per ser feliç necesita sentir-se estimat, ser atès, rebre suport i estímuls; necessita LLIBERTAT "

Ens agrada molt perque no treballen amb "Bits" ni coses per l'estil, sinò que els infants el que fan és el que han de fer a la seva edat: jugar. I mitjançant el joc, aprenen.
La Clàudia no ha fet cap fitxa, ni manualitats per portar a casa (excepte dos gomets enganxats a un foli, com a record de la seva festa de cumpleanys, i una silueta d'un arbre de Nadal amb gomets enganxats).
La Clàudia ha treballat la psicomotricitat, els llenguatges (verbal, musical, plàstic, logicomatemàtic), els sentits, els hàbits i rutines, etc, jugant i cantant: a la descoberta, a jocs heurístics, a jocs simbòlics (el metge, la pelu, la cuina...) ,amb representacions (El Cargol i l'herba de poniol, La geganta Marcel·lina...), amb música i balls...
Les seves eines? Algues i esponges seques, llanternes, papers de colors dels regals de Nadal, fruits i fulles seques, guitarres velles, bongos i flautes, telèfons antics, pantalles de tele buides, grans de magrana, ampolles de plàstic amb aigua de colors, trossos de roba de colors amb les quals disfressar-se...

És un centre que dóna molta importància a la relació pares-infant-escola, i mai "agafa" o "entrega" el nen, sinò que és el pare/mare/qui sigui el que acompanya al nen al seu espai de convivència. Cada dia les educadores parlen amb els pares, i dónen molt de suport a l'hora d'introduïr canvis a la vida del petit: germans que arriben, treure bolquers, deixar el pipo... (nosaltres hem trobat un gran suport en el tema dels bolquers: quan tothom ens pressiona per treure-li, elles ens han tranquilitzat i ens han donat la raó en que qui ha d'estar preparada és ella, no el seu entorn... )

En fi, que n'estem molt contents!!
I tota aquesta parrafada és perque les educadores ens han proporcionat un vídeo dels progressos de l'aula de la Clàudia (l'aula Verda) i un cd amb fotos del curs. Però no vint o trenta fotos, com pensava jo que seria, nooo... 1.038 fotos!!!!!! Increïble!!! I només algunes són conjuntes, la majoria són de la classe de la Clàudia!!!

No us espanteu, que no us en poso tantes, jeje... us en deixo una quinzena perque veieu algunes de les activitats de la petita fiera!!

Vocabulari clàudia IV

Ara fa temps que no us il·lustro amb el vocabulari de la patufeta.
Haig de dir que ja xerra pels colzes, se l'entén molt bé i és un lloro de repetició! Hem d'anar amb moooolt de compte, perque ho capta tot i sempre té les antenes conectades!!!
Cada dia ens sorprèn amb paraules noves, i sobretot amb contruccions orals noves: frases i expressions, apreses de nosaltres, però també de la radio, la tele, els avis o el carrer...
I a més, fa molta gràcia perque parla sempre en tercera persona d'ella mateixa: La Clàudia té gana, tà cansada, vol allò...

Us poso les més divertides per nosaltres:

El seu nom:
CLAUDIACUDETBISENTE ( caaada vegada que li pregunten el seu nom diu toota la parrafada...)

Ben educada:
PISPLAU (sisplau)
GÀSIEDERRÈS (gràcies-derrès... la noia s'ho diu tot...)

Paraules d'ús diari:
PITISIUS (petitsuís)
XENTIM-ERU (cèntim-euro... té una dèria ja per les monedes, uf uf)
FUFÀ (sofà)
TULETU (telèfon)
MUCA (vaca)
POTTA (porta)
QUINA (cuina)

Expressions quotidianes (per tossuda i trastu que és...):
I MIOOOO (és meu...)
S'HA CAÍOOOO (ha caigut)
M'HA QUITAOOOOO(m'ho has tret)
PACALLÁ (cap allà...)
ARA VINGU (ara vinc... )
CAPASSAT? (què ha passat?)
NNNNOOOOOOOOOOOOOOOOOO (unes trescentes vegades al dia... una paraula mooolt quotidiana)

Els verbs:
FADADA (enfadada)
TUIXUDES?? ( del verb tuixudar: jo tuixudo, tu tuixudes... m'ajudes?)
PUMPRÁ (comprar)
TUQUIÁ (trucar per telèfon)

Quan s'emprenya o s'entesta amb alguna cosa:
CONYE (i la tia ho diu en el moment apropiat!!!)
MECATXIS (ídem)
HOMEEEEEEEE

I la paraula-comodí, que no tenim ni idea del que vol dir, però que utilitza en múltiples ocasions...
PESSELE/S
el dia que sapiguem què vol dir, jo em trauré un pes de sobre, perque em té ben intrigada!!!

Sí, fem co-llit... i què?

M'agradaria saber perquè la majoria de gent se sent legitimada per jutjar un tema tan delicat i íntim com la manera de dormir la nostra filla.

M'agradaria saber d'on surt aquesta obscena necessitat de qüestionar la nostra relació amb ella, la nostra manera de dormir-la i de dormir junts, la idea que tenim sobre com hem d'educar la nostra filla i els propers fills que vindran...

Sí, fem co-llit... i què?

Tan difícil és d'acceptar?
Tan difícil és respectar aquesta decisió?

La Clàudia dorm amb nosaltres, al nostre llit.
Quan és hora d'anar a "fer nones" anem al llit gran, el dels papes, i allà la mama i la filla es fan companyia fins que la petita cau rendida.
De vegades la portem al seu llit, però moltes altres vegades no, dormim els tres junts.
I no sabeu com n'ès de màgic despertar-te al matí amb un petó de la teva filla, acompanyat per un "Bon dia!!" ple d'energia i sentiment. O com n'ès de dolç despertar-te i veure al papa clapant amb la seva nena recolzada sobre el seu pit...

Creiem fermament que no li fem cap mal, tot al contrari, reforcem la seva autoestima, la seva felicitat i la seva seguretat. No creiem que fer-la dormir a la força a la seva habitació, sola i espantada, sigui reforçar res de positiu... però a qui ho fa no li qüestionem!!

Contínuament hem d'escoltar comentaris despectius, opinions sense fonament basades en el que diu tal persona, consells perque la nostra filla no ens "surti malcriada" (?)...
Tothom és molt valent a la hora de criticar-nos quan expliquem com dormim... perquè? Jo no poso en dubte com actuen ells moltes vegades, m'agradi o no, no jutjo les seves maneres de fer... al cap i a la fi, són els seus fills, la seva familia. Doncs perquè això mateix no ens ho trobem a la hora de parlar del dormir??


Nosaltres respectem les opcions que cada pare escull o ha escollit en el seu moment. Les podem compartir o no, però les respectem, perque cada casa és un món, i de portes endins només els pares saben quina situació tenen realment.
Però ni de la nostra opció en fem bandera, ni volem que ningú ens vulgui imposar res en qüestions tant delicades com el dormir.

Opinar és molt lícit, però jutjar, qüestionar i criticar uns pares tan sols pel simple fet de no combregar amb aquesta manera de fer, ja no em sembla tan bé.

La petita sireneta banyolina

Us presentem la petita sireneta Clàudia a la piscina d'en Txus i la Maria (d'aquí vé l'adjectiu de "banyolina", jeje) ahir diumenge.
Com molt bé va dir la Marta, era una ocasió per retratar: LA PRIMERA VEGADA QUE NEDA TOTA "SOLETA", SENSE L'AJUDA DELS PAPES!!!
Sembla mentida... fa deu dies que entrava a l'aigua plorant com una magdalena i mireu-la ara, més feliç que un gínjol!

A més, ahir va ser un dia perfecte!
Trobada amb els amics al Mas Figueroles, a prop de Banyoles, en una masia fantàstica i amb uns anfitrions (en Txus, la Maria i la Tere, la mare de la Maria) com sempre increibles!!!
Ens vam retrobar amb gent que feia força temps que no vèiem, alguns perduts per Girona (va per vosaltres Isma, Ricard i Silvia, i Jordi i Marta amb els nens, guapíssims i súper simpàtics!!) i d'altres perdudes a Sabadell, eh Cristina????
Piscina, barbacoa, cafès i tès, migdiades, més piscina i al final, escapadeta per l'octubre o novembre a... Dublin? Frankfurt? Al final on hem quedat???

Res nois, que aquestes trobades les hem de fer més sovint, que us enyorem molt!!!
Apa, ens trobem a Riumors el 17!!!