diumenge, 30 de març del 2008

només ens falta escriure un llibre

Doncs això.

Diuen que perque una persona es realitzi com a tal ha de plantar un arbre, escriure un llibres i tenir un fill. Doncs a partir d'avui, a en Jordi i a mi només ens falta escriure un llibre.

Avui hem anat a plantar alzines al paratge de la Garriga d'Empordà (un paratge natural que es vol preservar, ple de parets de pedra seca molt ben conservades que es troba entre Llers, Avinyonet de Puigventós i Vilafant), dins el marc de la iniciativa "Plantem el Futur", una plantada de 35.000 arbres a tot Catalunya organitzada per Catalunya Ràdio per commemorar el seu 25è aniversari, i amb la col·laboració de la Fundació Territori i Paisatge.

Hem plantat 3 alzines, una per cada un.

Li hem explicat a la Clàudia el que fèiem, i ella també ha participat com ha pogut, i s'ha divertit.

Segur que repetirem. Segur.

divendres, 28 de març del 2008

no és la mafalda



Decididament, almenys en aquest aspecte, la Clàudia no s'assembla a la Mafalda...

Si nò, mireu que feliç que és ella menjant sopa!




dimecres, 26 de març del 2008

La clàudia i la seva ombra

El Divendres Sant va fer un dia espectacular a Madrid: un solet que ens va torrar i una temperatura ideal d'uns 20 graus. I vam decidir passar bona part del dia al Parque del Buen Retiro.
La Clàudia s'ho va passar teta: corrent, cridant, xisclant, rient...
I aquell dia va descobrir la seva ombra! I va descobrir que no se la podia treure de sobre...
Quin fart de riure ens vam fer.
Aquest video mostra una miqueta el que feia: córrer i aixecar els peus per veure si marxava aquella cosa rara i fosca que la seguia tota l'estona!!! (ja feia estona que ho feia, la vam gravar tard)
Al video sentireu que estossega força: el dia abans de marxar cap a Madrid vam haver de córrer al pediatra perque la tos no se li convertís de bronquitis (ja feia massa temps que anavem bé...)

Apa, aquí us la deixem, perque la veieu barallar-se amb l'ombra :

madrid

Hem estat uns dies desapareguts del mapa: erem a Madrid!

Dijous vam agafar un avió tots tres i fins ahir dimarts no vam tornar! Allà ens vam trobar tres dies amb els meus oncles d'Itàlia, la Carla i en Lorenzo, la meva cosina la Jessica, i uns amics en Lino, la Rosanna i la seva filla Francesca.

Ens ho hem passat molt bé. Cansadament bé, perque no hem parat un moment.

Teniem l'hotel en plena Gran Via de Madrid (bé el nostre estava ja dins el barri de Chueca: brutal la marxa que porten allà...).

Gran Vía, Parque del Buen Retiro, Museo del Prado, Colón, Cibeles, Congreso, Calle Huertas, Atocha, Las Ventas, Plaza Mayor, Palacio Real, l'Almudena, Paseo del Prado, Barrio de las Letras... hem visitat això i més ( el Museu Thyssen i el Reina Sofía nosaltres no els hem visitat, perque ja hi havíem anat fa anys).

I hem menjat molt bé: tigres, calamars, gambas con gabardina, formatge manxec, morcilla, xocolata amb xurros, marisc (culló quin marisc que es menja a Madrid! i bé de preu!), cochinillo, solomillo, pernil... i algún entrepà i algún "potito"...

Espectacular tot.

Madrid, per mi, li dóna vint voltes a Barcelona en moltes coses, em sap greu dir-ho però és així.

És molt neta, tant a peu de carrer com si mires façanes d'edificis. Contínuament veus personal de la brigada municipal de neteja i de la de jardins treballant, i es nota molt el resultat final.

És molt senyorial, els edificis tenen tots molt aire de capital antiga.

La gent, en contra del que s'acostuma a creure, és més oberta i diria que fins i tot més amable que a Barcelona (com sempre, hi ha de tot a un lloc i a l'altre, però en general veig els madrilenys més disposats a donar-te un cop de mà, a ajudar-te, a preguntar... no sé com explicar-ho... potser és que els catalans som més desconfiats i anem més a la nostra? no sé...en definitiva, que els madrilenys m'agraden)

Aaaaaiiiisssss, que crec que amb això que he escrit em guanyaré alguna queixa dels meus xaves preferits... je je je

En fi, que ens ha agradat molt. Ens hem relaxat (mentalment, perque físicament estem esgotats!), ens hem divertit (fins i tot vaig anar a un tablao flamenco amb els italians, el Café de Chinitas, una experiència totalment recomanable per qui sigui de ment oberta i estigui disposat a escoltar i aprendre, sempre que sigui un lloc com aquest, no totalment encarat al turisme i amb una història al darrera), hem desconectat.

La Clàudia s'ha portat com una campiona, ha rigut, ha caminat, ha menjat, ha dormit, ha cridat... S'ha comportat molt bé a per tot arreu on hem anat, des de l'avió (ostres com disfruta mirant pel la finestra!) fins a l'hotel (va enamorar a tot el personal), passant pels restaurants (on sempre es camelava els cambrers...), les botigues i les museus ( vam anar al Museu del Prado i no va fer cap rebequeria, tot i estar més de tres hores allà dins: parlava amb els quadres, amb la gent que passava, amb nosaltres.... cantava, xerrava, dormia... un SOL!!!!!)

Us deixo un collage d'algunes fotos, ja en posaré més els propers dies

dimecres, 19 de març del 2008

Camp de batalla


Calen més paraules???????

divendres, 14 de març del 2008

Enllaços nous

Avui hem pujat tres enllaços nous que m'agraden molt.

El de Flickr de l'Esther i en Jose, uns amics internautes nostres (ara flipareu: ens hem vist només un cop, però sobretot amb l'Esther hem parlat de coses tan intenses que ens han lligat per tota la vida). Són uns fotògrafs excel·lents, i aquí ho podreu comprovar. La única vegada que ens hem vist van fer unes fotos extraordinàries a la Clàudia, de les quals en trobareu un parell de penjades aquí. En aquest àlbum virtual podreu veure la sensibilitat i la força que tenen quan capten la realitat en fotografia. Ara s'hi posen més en sèrio, la fotografia deixarà de ser només un entreteniment, i estic esperant amb candeletes que acabin de crear la seva web per penjar-la. Així que, ja ho sabeu parella.... espavileu-voooos!!!!!

El segon enllaç és el de Minimàlia, una web on cada dia pengen frases, com diuen ells, "breus per llegir, pensar, gaudir i endur-se". N'hi ha d'humorístiques, sarcàstiques, lapidàries... per tots els gustos.

El tercer enllaç és el del Blog del "Quadern Gris" de Josep Plà. El dissabte 8 de Març de 2008 es va publicar el primer post d'aquest blog, que coincideix amb la primera entrada del famós dietari de Plà. M'ha agradat, és una manera diferent d'acostar-se a Josep Plà, just 90 anys després d'haver escrit aquelles paraules. Es publiquen els escrits els mateixos dies que Plà escrivia... mireu-vos-el, crec que val la pena.

dijous, 13 de març del 2008

Un dia sense aquest riure...

Doncs això, que hem estat tot un dia separats d'ella (vam marxar de casa a les 5 del matí i vam tornar a mitjanit... no la vam veure desperta), i no us imagineu que llargues s'han fet aquestes hores!!!
Vam trobar tant a faltar aquest tracanet!!
Vam estar tot un dia sense sentir això....


Vocabulari Clàudia (I)

Amics, amigues i familiars:

amb aquest començo una sèrie de posts destinats a ajudar a que us entengueu amb la nostra filla, ara que cada dia diu més paraules...

A part de l' AMÁÁÁÁÁ i l'APÁÁÁÁÁÁÁ del món d'Omaíta que utilitza per cridar-nos a nosaltres, els seus pares (que encara ens preguntem perquè carai no ens pot dir papa i mama, com mana la tradició...) i dels "NEEE" (vine), "MESCH" (més), "AIBIA/ABBA/AIUA" (aigua), PLAT, PA, PIPU, COTXE (ho pronuncia millor que jo!), COLE, CASA, i altres, la Clàudia té un vocabulari propi, que, si no saps una mica de què va... costa!

XIXONS
CULATETA/CULETA

TULETTU
IBBE

En properes edicions us continuarem il·lustrant....


dilluns, 10 de març del 2008

La tele i els nens

La setmana passada, a la Llar d'Infants, em vaig sentir un xic... diferent?

Us explico.
Teniem reunió de pares i ens explicaven el que farien aquest quatrimestre, i clar, les mames anàvem xerrant i fent comentaris.
En una de les xerrades, les altres mames van comentar els programens de tele que més agradaven als seus nens (?). Una que si al matí el seu nen mirava dibuixos de Disney, l'altra que a la seva nena li encantava en Pocoyó i no sé qui més, l'altra... I totes coincidien a dir que almenys un cop al dia, aparcaven els seus fills davant la tele, mirant dibuixos que fessin a aquella hora o posant-li un DVD, perque "els agrada molt, flipen amb ells, i estan tranquils"... que no molesten, vaja!

Jo me les vaig mirar, i quan em van preguntar què veia la Clàudia, els vaig dir que ella no mira la tele, i per tant, tampoc mira dibuixos animats. Vaig veure en els seus ulls aquella mirada de "tu ets d'aquest planeta? on vas sense deixar-li mirar dibuixos?" (la mateixa que em fa molta gent quan els dic que la Clàudia s'adorm amb nosaltres i que moltes nits dormim junts)

Jo els vaig explicar que nosaltres creiem que ja tindrà temps més endavant de "lobotomitzar-se" davant la tele, que ara com ara no trobem cap alicient a fer-la seure davant la caixa tonta a veure dibuixets, que de moment, el que podria aprendre(?) amb els dibus ho fa amb els llibres. Els vaig explicar que quan mengem junts no tenim la tele posada, que abans d'anar a dormir tampoc la posem, el que posem és la ràdio i fluixeta...

És veritat que alguna hora del dia la Clàudia veu la tele, no ens enganyem (a casa els meus pares, per exemple, està sempre posada, però ella està jugant amb el meu pare, no la mira... entre d'altres coses perque el que veu no l'atrau, a menys que surtin animals o nens), però al que jo em refereixo és a posar expressament a veure la tele a la Clàudia.
No fotem!! Que encara no té 2 anys...

Jo no veig tant normal com ho veu quasi tothom això de posar-los a veure vídeos, películes, sèries de dibuixos animats... Tot i que insisteixin a vendre'ns-ho així (només cal veure-ho: noves joguines o canals de tele per bebés)

No sé, dieu-me extravagant...

mama pastissera 2: els clàssics

Aquest cap de setmana la "mama pastissera", o sigui, jo, ha tornat a atacar: he fet dos clàssics, madalenes i brownie.

El resultat ha sigut desigual: les dues coses han sortit molt bones i molt ben presentades, però el brownie ha quedat un xic cru del mig... en fi...(ningú n'ha fet fàstics, però...)


Aquí podeu veure els resultats...


dissabte, 8 de març del 2008

Grup de Suport a la Criança de Girona

Avui hem anat a una reunió del Grup.

Molts dels que ens llegiu sabeu de què es tracta, però per aquells que no ho sàpiguen explicaré que es tracta d'una associació que hem creat un grup de mares i pares de la província, que ens vam conèixer per internet, a través d'un fòrum, i que vam veure que podiem oferir les nostres experiències i coneixements a altra gent.
Jo sóc una de les "fundadores", i encara que escric molt al blog (el trobareu enllaçat aquí al costat, i allà sóc la Patufa), per diverses raons encara no havia anat a cap reunió oficial. I avui hi hem anat, i m'hi he trobat com a casa!

Aiiix, m'encanten aquestes coses!!! I he aconseguit engrescar també a en Jordi!!!

Encara estem al principi, però poc a poc ens estem animant. Tenim tants projectes: xerrades, fires d'intercanvi, préstecs, animacions, festes...
Espero que tot ens surti bé!! El millor que tenim és la nostra il·lusió i les nostres ganes de tirar-ho endavant, i que som una colla molt maca.
Tant de bó poguem engrescar més gent i ens convertim en una referència per molts mares i pares (i futurs...)de la província de Girona!

dijous, 6 de març del 2008

Ostiiiiii... que ens fem grans...

Us deixem aquests dos videos, dedicats als de la nostra quinta. Ja veureu quina nostalgia...

Aaaaaiisssss, quins temps....





no!

No!... en plan reivindicatiu.
Nooooooooooo... com el d'en Saura del Polònia.
Nononononono... del tipus lloro de repetició.
Nnnnnnnnnnno!... amb un aire de saberuda.


Aquests i alguns més, són els tipus de "NO" que domina la Clàudia ara mateix.

Només existeix aquest monosíl·lab, el té tooot el sant dia a la boca: quan es lleva, quan juguem, quan menja, quan se'n va a dormir.... fins i tot aquesta nit, que l'ha passada malament, quan es despertava o plorava o deia NO!

Ella i el seu NO, que utilitza per tot, i sap perfectament què vol dir...

Ara, que quan li diem nosaltres, no sé perquè... es fa la sueca!

diumenge, 2 de març del 2008

Mama pastissera

Doncs sí, m'ha donat per fer postres últimament.

Aquest cap de setmana m'he estrenat fent galetes. Les he fet de xocolata i avellanes... un vici! Ja sé que queda malament que ho digui jo, però han sortit moooolt bones!!

I també he fet un pastís de plàtan i iogurt... pregunteu a en Jordi i als meus pares què tal ha sortit!!! Boníssim!!!

Estic descobrint que em relaxa molt fer coses de pastisseria... a fveure si hauré trobat la meva passió amagada....Si més no, això que estalviarem als aniversaris i celebracions!



Us deixo unes fotiquis perque bavegeu una miqueta... (per cert, les receptes, com no, són de la Gemma de La Cuina de Casa, a qui en Jordi farà un monument per haver-me fet descobrir la cuina, almenys a les postres...je, je)

empatx

O això és el que creiem que va tenir la matinada de dissabte la Clàudia...
El divendres, abans de sopar es va fotre uns quants trossos de fuet com si li anés la vida, després va sopar tan tranquilament...i de matinada, apa! a vomitar-ho tot...
Tot el dissabte feta caldo, pobreta, i avui així així...ara al vespre ja ha tornat a ser ella...
En fins... ens fan patir aquests petits!

(he passat de posar cap imatge al·legòrica de la situació, hagués resultat un xic fastigós...)